Edward Benjamin, baró Britten d'Aldeburgh, OM, CH, conegut com a Benjamin Britten (Lowestoft, 22 de novembre de 1913 - Aldeburgh, 4 de desembre de 1976), va ser un compositor i pianista britànic.
Va començar a compondre des de molt jove, i va iniciar els estudis amb mestres com Frank Bridge, John Ireland i Arthur Benjamin, al Royal College of Music de Londres. Des de 1935 fins a 1939 va col·laborar amb el poeta Wystan H. Auden amb el qual va escriure música per a drames de ràdio. La seva primera obra important, Variations on a Theme of Frank Bridge (el seu mestre), el 1937, el consagra ja com un gran músic. La seva fama es confirma el 1939, amb Les Illuminations, per a tenor i corda, sobre un tema de Rimbaud.[1]
En les seves composicions hi ha una clara declinació per la veu, i quan el 1937 va conèixer el tenor Peter Pears, la seva veu va aparèixer en molts dels seus treballs. El 1939 va marxar amb Pears als Estats Units amb motiu de la guerra que havia esclatat a Europa. Allà van viure fins al 1942. En tornar a Anglaterra va compondre l'òpera Peter Grimes, basada en un poema de George Crabbe. L'èxit de la mateixa el 1945 va establir Britten com la màxima figura de la música anglesa i compositor internacional d'òperes.
En els seus últims anys es va traslladar amb Pears a Horman, on va escriure Phaedra, Death in Venice i el Tercer Quartet de corda, entre d'altres. La seva salut —especialment el seu cor— es va anar deteriorant fins que va morir el 4 de desembre de 1976 a Aldeburgh, d'on havia estat nomenat Baró Britten.
Com a director d'orquestra, va treballar amb la seva pròpia música, però també va dirigir música d'altres compositors, especialment de Mozart, Elgar i Percy Grainger.[2]